Àrea de Música Tradicional i Popular

 La música tradicional és una música sovint transmesa per tradició oral. 

Actualment té un programa formatiu amb la intenció de fixar i uniformar els criteris pel seu aprenentatge i el dels seus instruments.

És per aquest motiu que a Músics juntament amb especialistes de reconeguda vàlua de les nostres comarques ens hem animat a crear una àrea de música tradicional i portar a terme un programa que inclogui l’estudi dels instruments més característics, llenguatge musical i grup instrumental.

Gralla:

Instrument de vent de doble canya de forma troncocònica de la família dels oboès. El seu origen està als voltants del segle VII. El trobem en dues variants: la Gralla seca (original) i la Gralla dolça (evolucionada) i en tres tessitures: Gralla baixa, Gralla i Grall. És l'instrument per excel·lència en l'acompanyament de balls populars, inclosos els castells. 

Tarota:

Instrument de vent de doble canya, tradicional de la música catalana d'origen incert, però molt antic. És el predecessor d'instruments com la Gralla, el Tible o la Tenora. Actualment s'utilitza per fer concerts i acompanyar cercaviles populars en diverses formacions, com la cobla de tres quartans, formada per Flabiol i Tamborí, Sac de Gemecs i Tarota.

Viola de Roda:

Instrument harmònic de corda fregada d'uns mil anys d'història. Després d'entrar en clara decadència a principis del segle XX, ha tingut un fort resorgiment ha finals del mateix segle, amb la recuperació de moltes tradicions folclòriques. Actualment s'utilitza en moltes formacions per a concerts de música tradicional.

Flabiol i Tamborí:

Instrument de vent (Flabiol) i de percussió (Tamborí), típic de Catalunya, però molt extès a d'altres terres properes. A casa nostra s'utilitza el de cinc forats, tant per l'acompanyament de danses tradicionals (amb formació de mitja cobla o de tres quartans), com pel de sardanes (amb formació de cobla moderna).

Sac de gemecs:

Instrument de vent indirecte amb els seus orígens al voltant del segle XII.

Després de la seva quasi desaparició a començaments del segle XX, ressorgeix amb força a finals del mateix segle, fent-se indispensable en l'acompanyament de balls tradicionals amb la formació de mitja cobla o cobla de tres quartans.

Timbal:

Instrument de percussió amb infinitat d’usos en múltiples formacions. En aquest cas, veurem el timbal en la seva vessant d’acompanyament dels grups de gralles.

Antigament els més utilitzats foren els de fusta amb pell tensada per cordes. Amb l’aparició de les gralles dolces, es va extendre l’ús dels de caixa metàl·lica, principalment de llautó.